viernes, 10 de junio de 2011

MÚSICA EN POEMES

En aquest curs escolar, en el llibre de valencià, he llegit uns poemes sobre la música que m'agraden molt que son de Miquel Desclot. He pensat mostrar-los per a que els vejau:
 
 FAGOT

Els meus companys em donen fama
de tabalot,
però jo els dic:"Amb una cama
quin mal es pot?"

Passa que em bufa pels darreres
un carallot
que em trenca fuses i corxeres
(quin paperot!).

Però no sóc una desgràcia 
ni un mal fagot.
Vejam, digueu, no tinc més gràcia
que un esquellot? 


 TROMBÓ

Com m'engresquen els safaris
per les terres dels bantús,
entre mones i canaris,
lleopard i marabrùs!

Jo volia fer carrera
d'elefant de dos ullals,
amb la trompa riallera
eixordant els esquimals.

Però vaig fallar l'examen
i un negríssim professor
va llançar-me aquest dictamen:
-Si de cas, tu, per trombò.


També hi havia una guitarra, però no l'he posat perquè ací vos deixe un poema i una endevinalla que he fet jo!:


 LA TROMPA 


Tocar la trompa
és la bomba, 
tota allargat
era abans,
però ara embocallada
encara és gran.

La trobaràs a l'orquestra,
o en una bandeta.
La trompa és única,
tan bonica
amb el seu color
d'or.


 ENDEVINALLA???

És un instrument
de color negret,
les tecles blanques
com la neu.
Amb un pedal xicotet,
el silenci és fa curtet.
Què és?



A vore qui endevina l'endevinalla, vinga penseu!

domingo, 5 de junio de 2011

LA MÚSICA

La palabra música procede del nombre "musas".
Según la mitología griega, había 9 musas que eran hijas de Zeus y Mnemósine, las cuales protegían e inspiraban la música cada una con su único don.


Los nombres de las musas son:  Euterpe, Polimnia, Clío, Calíope, Ereto, Melpómene, Talía, Terpsícole y Urania.



Para mi , al tocar música, siento libertad y amistad.

VIAJAR ES SOÑAR


Aquí teneis un nuevo blog, ¡y para daros la bienvenida os entrego un poema!




Viajar es soñar,
solo los ojos he de cerrar
y empezar a botar
para ir a volar.


Desde allí arriba
las casas veo cambiar,
Pienso que soy un pájaro
volando sobre el prado.


Al abrir mis ojos
veo que he llegado
y cuando vuelvo a casa
¡me acuerdo de lo bien que me lo he pasado!

Este poema me lo he inventado esta mañana, al pensar en el viaje que acabo de hacer a Bélgica para ir a ver a mi familia.¡Los hechaba tanto de menos que los necesitaba ver! Ja, ja, ja. Es una broma, era para dos fiestas de mis primos.